Premi

Doncs resulta que la 5a (per ara última, però que segur que no serà l’última) Seronda que he cosit, ha guanayt el sorteig de Pandielleando. Quina sort! Iuhuú!

Va ser una costura d’última hora (feta el dia abans que acabés el termini pel sorteig) i accidentada (vaig trencar una agulla de l’overlock… qui va dir que les agulles de cap pla es podien deixar mentres es cus?! ja em semblava a mi que no podia ser…), i un post ràpid fet amb una foto encara més ràpida… però tot plegat, ha valgut la pena 🙂

Però un premi es mereixia alguna cosa millor, de manera que faig aquest post amb una foto de la seronda versió samarreta sense mànigues posada. Bé, la foto no és que sigui molt millor, ho sé, però l’autofoto amb el mòbil quasi sense bateria no va donar més de si 😉

Yolanda, muchas gracias por todo! por el sorteo, por el patrón, por tantos posts llenos de inspiración!

L’última (de moment)

Aquí va l’última (de moment) seronda, en aquest cas armilla amb roba de samarreta, és a dir, com una samarreta d’estiu sense mànigues. Està feta a partir de 2 samarretes reciclades, una blau marí (darrere) i una blau més clar (davant). L’aplicació és una idea treta del bloc Du fil et mon.

Versió vestit

I aquesta és la versió vestit de l’armilla Seronda. L’hauré de retocar una mica, perquè m’ha quedat molt llarga, però de moment la publico com està perquè avui és l’últim dia del recopilatori de serondes de Pandielleando!

A la tercera va a la vençuda

La tercera Seronda la vaig fer amb mànigues, perquè sóc poc d’armilles, i aprofitant l’extra pel patró que va fer Cal Joan, vaig cosir un jersei/samarreta de màniga llarga, de color gris, amb coll alt però ample de ratlles, a conjunt amb el baix.

 

 

Hi vaig posar 2 botons bonics per tapar una taca que em vaig fer el primer dia de dur-lo i que no marxava 😉

Samarreta personalitzada

Afegint-me a la proposta de la Naii, he reciclat dues samarretes, una que em quedava massa curta i l’altra d’aquestes de propaganda. He aprofitat la part de dalt de la primera i la part de baix de la segona, cosint-les de manera que quedi el davant més curt que el darrere, i hi he afegit una aplicació d’un avió de paper. I amb això participo al Rums http://rumsespana.blogspot.com.es/ d’avui.

 

Sorteig Snapclic

Doncs això, que a Snapclic estan d’aniversari i ho celebren amb un sorteig. Qui si vulgui apuntar, ja ho sabeu! A mi, els snapclics m’han anat de perles per a moltes costures!

Segona oportunitat

En vistes de l’èxit del primer intent, vaig voler donar una altra oportunitat al patró Seronda i vaig cosir una altra armilla, aquest cop amb tela de punt (un velour de cotó molt suau… m’encanta aquest tipus de tela!). Vaig voler posar-hi una butxaca per donar-hi una mica de color i no va ser gaire reeixida… potser la trec i hi poso simplement una aplicació o alguna altra cosa… Però de moment, així està:

Un detall de la butxaca

Seronda 1

Com sempre, cuso més que no publico. Però amb la motivació del sorteig de Pandielleando, m’he decidit a publicar tot el que he anat cosint amb el patró de l’armilla Seronda, que no és poc: de moment, porto 4 peces cosides amb aquest patró (i potser encara en caurà alguna més…). I això, per què? Doncs perquè el patró m’agrada molt i li he volgut anar buscant diverses possibilitat. I també perquè les primeres provatures no van ser gaire exitoses i “he hagut” de repetir 😉

Doncs comencem pel pitjor: aquí va la primera seronda que vaig cosir. Aquesta és fidel al patró, en versió armilla, només vaig afegir-hi un coll més alt però obert, per poder dur cordat i amunt o bé descordat i baixat com una solapa. El problema és que vaig voler fer-la amb una tela que m’agradava molt de tacte però que tenia 2 grans problemes: és plana (no té ni una mica d’elasticitat) i es desfila moltíssim. Però no molt, no. Moltíssim! Una cosa horrorosa.

De manera que vaig fer un parell d’intents de salvar la situació: vaig afegir 2 bandes de punt en els laterals, per poder posar-me-la i treure-me-la fàcilment, i vaig tapar les costures interiors del coll amb una cinta bonica, per polir-ho una mica. També s’ha de dir que quan vaig cosir-la no tenia encara l’overlock. Segurament ara podria arreglar-la una mica, però li vaig agafar ràbia i l’he deixada abandonada. A veure si ara que la publico m’hi reconcilio i l’arreglo una miqueta.

 Un detall de la cinta decorativa del coll i els botons.