Coll MRdM

Per celebrar l’aniversari del bloc de Mi Rincon de Mariposas, m’he cosit aquest coll tan bonic que ens proposava com a costura secreta. Vaig aprofitar un tros de polar blau que em quedava i un retall d’una tela de llana que m’encanta, que vaig comprar a la modista del meu poble.

 

Com que el retall de llana era irregular i no em sortia un rectangle de la mida que necessitava, vaig tallar el polar com indica el tutorial de MRdM, vaig cosir les 3 parts, i després vaig posar-ho sobre l’altra tela i sortia la peça sencera ben justa.

Com que no tenia la pinça i no volia fer una comanda només per això, vaig reciclar una pinça que tenia d’aquestes que es fan servir per subjectar una funda de plàstic per posar acreditacions en congressos, etc. Té una peça de plàstic que no és tan bonica com la tira de roba que pots cosir-hi amb les pinces que proposava fer servir el tutorial, però és el que tenia per casa, i si cal més endavant es pot canviar, però de moment, ja tinc un coll ben calentó i n’estic encantada!

M’agrada molt com queda i ja estic pensant fer-ne més! Moltíssimes gràcies, D awn! I per molts anys de bloc més! És la meva màxima font d’inspiració, el teu bloc!

Enllaço a Mimi!

jo soc

jo soc el descosit de la vora.

jo soc el fil que no es trenca

i el gafet que trava.

jo soc el cabdell que rodola de la teva falda.

jo soc la canilla amagada

i el pedal de la màquina.

jo soc la capsa de botons virolada.

jo soc el pedaç a l’estrip

i l’ou de sargir.

jo soc el didal que m’enfarfega els dits.

jo soc l’agulla que punxa,

les tisores que tallen.

jo soc la costura

i la tela estampada.

Mitenes

M’he cosit unes mitenes amb el patró que MRDM ens ha regalat, tan generosament com sempre. Moltes gràcies, Dawn, per aquests 8 anys de compartir costures, idees i patrons a través del teu bloc!

He de dir que cada vegada que veia que algú se n’havia cosit unes, pensava que ho havia de fer ja, però no trobava el moment. I sobretot, cada matí, quan agafava el volant del cotxe gelat, pensava que que les havia de cosir ja! i aquí estan! Van de fàbula! Les porto fins i tot ara, per escriure aquesta entrada 😉

D’aquesta tela tan preciosa només en vaig comprar mig metre i ha donat l’amplada justa per a aquest patró. Sort! La vaig comprar fa temps a Teixits Bascompte i el puny negre el vaig comprar online a La Pantigana. Enllaço a Mimi, que som dimecres!

Reciclatge

Em va arribar una faldilla llarga. Me la vaig emprovar, però no m’hi veia. No n’acostumo a portar (no em són còmodes). I el color tampoc és dels meus habituals. Però la tela m’agradava (100% cotó i amb un tacte i una caiguda molt bonics) i vaig provar de reciclar-la. N’ha sortit aquesta túnica. I jo ben contenta!

Els talls laterals són de la faldilla original. Era així, amb els baixos sense rematar, enrotllats.

Per a la part de dalt he aprofitat el patró de la samarreta Estiu de MRDM. Vaig fer les sises amb una vora simple. I a l’hora de rematar el coll se’m va acudir aprofitar la cintura de la faldilla original. M’agrada molt com ha quedat.

La faldilla tenia una taca de lleixiu. I hi he posat aquesta decoració amb retalls de la mateixa tela. De la faldilla original, no n’ha sobrat ni un pam de tela!Enllaço a #mimi

Ifa 25N

Per celebrar el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, he cosit una samarreta Ifa (preciós patró de MRDM: gràcies, Dawn! Aquest patró m’encanta!). Encara que a les fotos no ho sembli, és lila. Les mànigues són negres i estrellades (tela reciclada d’unes malles de la meva neboda), perquè la costura està inspirada en l’últim vers del poema Cançó de fer camí, de Maria-Mercè Marçal:

Cançó de fer camí

Vols venir a la meva barca?
-Hi ha violetes, a desdir!
Anirem lluny sense recança
d’allò que haurem deixat aquí.

Anirem lluny sense recança
-i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca,
les veles altes, el cel obert.

Hi haurà rems per a tots els braços
-i serem quatre, serem cinc!-
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.

Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.

Bruixes d’ ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s’ escamparà la vida
com una dansa vegetal.

Dins la pell de l’ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem la nostra nit.

0

Fotos horroroses, però és que ja som dimecres, així que enllaço a #mimi i vaig a veure que s’ha cosit aquesta setmana per la blogosfera! 😉

Faldilla texana (del dret)

Fa temps vaig veure les faldilles fetes amb uns texans del revés de Pandielleando (aquí) i Nina de drap (aquí) i em van encantar, però havien quedat a la interminable llista de coses a cosir.  I fa poc, Vanaesha (aquí) i Manos Revoltosas (aquí), i una altra vegada Pandielleando (aquí) em van fer venir ganes de cosir-me la meva. Pel que deien en els seus posts, semblava molt fàcil. Així que vaig agafar uns texans de la pila de roba de reciclar, i els vaig tallar. I llavors em vaig adonar que si els texans estaven a la pila de reciclar perquè m’anaven petits, la faldilla resultant també m’aniria petita… Ja ho podia haver pensat abans, no?… Però no passa res, la pila de reciclables és molt alta i hi ha més texans. Així que aquesta vegada en vaig triar uns de més amples, els vaig tallar, descosir, emprovar, cosir, emprovar… I la faldilla resultant aquest cop m’anava grossa i no sabia per on posar-hi el puny perquè no quedés fatal… 😦 Però, en canvi, si la posava del dret, em quedava bé… Així que, vora al baix, i faldilla texana llesta, del dret, que no era la intenció, però que farà prou servei.

Quan pugui editaré el post amb altres fotos, però no volia deixar passar el #mimi sense publicar. Vaig publicar 5 de 5 les primeres setmanes. El 8 de novembre no vaig publicar intencionadament perquè vaig decidir fer vaga fins i tot d’això, i la setmana passada no hi vaig ser a temps. I no volia faltar una setmana més, i més ara que hi ha sorteig! Així que, a l’espera de millors fotos, publico i enllaço a #mimi

 

Faldilla texana (del revés)

Després del meu fracàs de faldilla texana del revés, no em quedava satisfeta, així que vaig agafar uns altres texans de la pila i vaig tornar a començar. I aquesta vegada sí: tela elàstica de ratlles blanques i blaves a mode de puny i faldilla texana del revés! A la tercera va a la vençuda 😉

I més contenta, torno a enllaçar a #mimi

Hazel 2

Vaig cosir una “Hazel” quan la Linet Lilula va proposar cosir-la juntes, però tenia la tela molt justa i cap puny que hi conjuntés, amb la qual cosa em va quedar curta de mànigues. Però va servir per comprovar que el patró m’agrada i per tant me n’he cosit una altra. L’he feta amb una tela molt xula que vaig comprar als Encants de BCN: per un costat és tela de dessuadora de color blau i per l’altre està perxada en un color verd pistatxo. M’encanta aquesta combinació, així que he deixat la caputxa sense folrar i els baixos i mànigues enrotllats cap enfora. La tanca interior és un snap. I l’exterior aquest petit mosquetó. Enllaço a #mimi que avui és dimecres, encara que sembli diumenge! 5 de 5!

Costures d’estiu

Abans no arribi el fred, publico algunes costures pendents de l’estiu. Els pantalons són els shorts de Mi Rincon de Mariposas. Tots els seus patrons que he provat m’encanten. Amb puny a la cintura, un denim primet com a tela principal, i un retall de patchwork per les butxaques. Són molt còmodes!

I la samarreta de tirants és un patró que va compartir Naii a través del facebook fa temps, però no recordo com es deia i no l’he trobat. Però no m’acaba de convèncer. Vaig pensar que m’agradaria, perquè és ample, però el resultat no em fa el pes: la samarreta queda molt volada de darrere i no m’afavoreix. Em quedo amb el patró Estiu de MRDM.

Enllaço a #mimi: 4 de 4!

Sewing camp

He cosit la samarreta “Sewing camp”, el patró que oferia la Saizi. M’agrada molt. He combinat dues teles comprades als Encants. La del cos, marró, llisa, és una tela de camiseta de punt. La de les mànigues té un estampat que em va agradar molt i té un caient que li va molt bé a aquest patró. L’he cosit com a samarreta pensada per dur amb malles o faldilla o pantaló, però les úniques fotos exteriors amb la llum decent que en tinc són a la platja i com que em vaig posar de peus a l’aigua em vaig treure les malles, però la intenció no és pas dur-la així! glups! Gràcies, Saizi! I enllaço a #mimi: 3 de 3. Uau!