Ifa 25N

Per celebrar el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, he cosit una samarreta Ifa (preciós patró de MRDM: gràcies, Dawn! Aquest patró m’encanta!). Encara que a les fotos no ho sembli, és lila. Les mànigues són negres i estrellades (tela reciclada d’unes malles de la meva neboda), perquè la costura està inspirada en l’últim vers del poema Cançó de fer camí, de Maria-Mercè Marçal:

Cançó de fer camí

Vols venir a la meva barca?
-Hi ha violetes, a desdir!
Anirem lluny sense recança
d’allò que haurem deixat aquí.

Anirem lluny sense recança
-i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca,
les veles altes, el cel obert.

Hi haurà rems per a tots els braços
-i serem quatre, serem cinc!-
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.

Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.

Bruixes d’ ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s’ escamparà la vida
com una dansa vegetal.

Dins la pell de l’ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem la nostra nit.

0

Fotos horroroses, però és que ja som dimecres, així que enllaço a #mimi i vaig a veure que s’ha cosit aquesta setmana per la blogosfera! 😉

Faldilla texana (del dret)

Fa temps vaig veure les faldilles fetes amb uns texans del revés de Pandielleando (aquí) i Nina de drap (aquí) i em van encantar, però havien quedat a la interminable llista de coses a cosir.  I fa poc, Vanaesha (aquí) i Manos Revoltosas (aquí), i una altra vegada Pandielleando (aquí) em van fer venir ganes de cosir-me la meva. Pel que deien en els seus posts, semblava molt fàcil. Així que vaig agafar uns texans de la pila de roba de reciclar, i els vaig tallar. I llavors em vaig adonar que si els texans estaven a la pila de reciclar perquè m’anaven petits, la faldilla resultant també m’aniria petita… Ja ho podia haver pensat abans, no?… Però no passa res, la pila de reciclables és molt alta i hi ha més texans. Així que aquesta vegada en vaig triar uns de més amples, els vaig tallar, descosir, emprovar, cosir, emprovar… I la faldilla resultant aquest cop m’anava grossa i no sabia per on posar-hi el puny perquè no quedés fatal… 😦 Però, en canvi, si la posava del dret, em quedava bé… Així que, vora al baix, i faldilla texana llesta, del dret, que no era la intenció, però que farà prou servei.

Quan pugui editaré el post amb altres fotos, però no volia deixar passar el #mimi sense publicar. Vaig publicar 5 de 5 les primeres setmanes. El 8 de novembre no vaig publicar intencionadament perquè vaig decidir fer vaga fins i tot d’això, i la setmana passada no hi vaig ser a temps. I no volia faltar una setmana més, i més ara que hi ha sorteig! Així que, a l’espera de millors fotos, publico i enllaço a #mimi

 

Faldilla texana (del revés)

Després del meu fracàs de faldilla texana del revés, no em quedava satisfeta, així que vaig agafar uns altres texans de la pila i vaig tornar a començar. I aquesta vegada sí: tela elàstica de ratlles blanques i blaves a mode de puny i faldilla texana del revés! A la tercera va a la vençuda 😉

I més contenta, torno a enllaçar a #mimi

Hazel 2

Vaig cosir una “Hazel” quan la Linet Lilula va proposar cosir-la juntes, però tenia la tela molt justa i cap puny que hi conjuntés, amb la qual cosa em va quedar curta de mànigues. Però va servir per comprovar que el patró m’agrada i per tant me n’he cosit una altra. L’he feta amb una tela molt xula que vaig comprar als Encants de BCN: per un costat és tela de dessuadora de color blau i per l’altre està perxada en un color verd pistatxo. M’encanta aquesta combinació, així que he deixat la caputxa sense folrar i els baixos i mànigues enrotllats cap enfora. La tanca interior és un snap. I l’exterior aquest petit mosquetó. Enllaço a #mimi que avui és dimecres, encara que sembli diumenge! 5 de 5!